Cómo citar
La producción de ánforas en el área costera central de la Tarraconense durante el alto Imperio
Sinopsis
: El objetivo de este trabajo es presentar una síntesis de la producción anfórica altoimperial del litoral central de la Tarraconense. En esta área su producción se inicia en época augustea, con un notable retraso respecto a otras áreas peninsulares. Detallamos los diferentes tipos anfóricos producidos, evidenciándose un claro predominio de las ánforas Dressel 2-4, mientras que otros tipos vinarios (Gauloise 4 y Almadrava IV), son exclusivos del territorium de Dianium, al igual que el tipo oleario Oliva 3. Analizamos la información procedente de los centros de producción de cada uno de los territoria y su epigrafía anfórica. Junto a las áreas productoras de Saguntum y Dianium, en las dos últimas décadas se han detectado figlinae en el entorno de Edeta, Saetabis y, sobre todo, Valentia. Actualizamos el estado de la investigación sobre el alcance de su comercialización en la mitad occidental del imperio romano y discutimos la problemática atribución de diversos sellos a alfares de esta área. El panorama ofrecido está limitado por la ausencia de un programa sistemático de investigación, así como por la escasa presencia de estas producciones en la bibliografía científica.
ISSN impreso
Categorías
Idioma
Palabras clave:
Cerámica, Ceramología, Ánforas, Romano, Hispania, Cuantificación, MediterráneoPublicado
Ver citas
Abauzit, P. 1999: “Présence d’amphores saguntines à Narbonne, la Nautique (Aude)”, Instrumentum, 10, 27-28 y 31.
Aranegui, C. 1978: “Anotaciones sobre las ánforas del nivel de relleno del Grau Vell (Sagunto, Valencia)”, Saguntum, 13, 307-326.
Aranegui, C. 1981: “La producción de ánforas romanas en el País Valenciano: estado de la cuestión”, Archivo de Prehistoria Levantina XVI, 529-538.
Aranegui, C. 1982: Excavaciones en El Grau Vell (Sagunto, Valencia) (Campañas de 1974 y 1976) (Serie de Trabajos Varios del SIP nº 72), Valencia.
Aranegui, C. 1999: “El comercio del vino en la costa mediterránea española en época romana”, El vino en la antigüedad romana. Simposio de arqueología del vino, Jerez, 79-96.
Aranegui, C. 2004: Oppidum, emporio y municipio romano, Barcelona.
Aranegui, C. 2008: “La producción y el comercio de ánforas tarraconenses en el País Valenciano”, A. López y X. Aquilué (coord.), La producció i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch, Barcelona, 227-240.
Aranegui, C. y Mantilla, A. 1987: “La producción de ánforas Dr 2-4 de Sagunto”, El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental, Badalona, 100-104.
Aranegui, C. y Gisbert, J. A. 1992: “Les amphores à fond plat de la péninsule Ibérique”, F. Laubenheimer (ed.) Les amphores en Gaule. Production et circulation, Paris, 101-111.
Berni, P. 2008: Epigrafía anfórica de la Bética. Nuevas formas de análisis (Instrumenta 29), Barcelona.
Berni, P. y Revilla, V. 2008: “Los sellos de las ánforas de producción Tarraconense, Los sellos de las ánforas de producción tarraconense: representaciones y significado”, A. López y X. Aquilué (coord.), La producció i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch, Barcelona, 95-112.
Berni, P. y Carreras, C. 2013: “Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat”, C. Carreras, A. López, J. Guitart (coord.) Barcino II: Marques i terrisseries del Baix Llobregat. Barcelona, 127-285.
Bolufer, J. y Banyos, I. 1995: “Un nuevo taller de ánforas del territorio de Dianium (La Rana/Gata, Marina Alta, País Valencià”, XXI Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, 1043-1056.
Callender, M. H: 1965: Roman Amphorae with Index of Stamps, London.
Carreras, C. 1999: El centro productor de ánforas de Catarroja. Anexo IX.2 de la Memoria preliminar reglamentaria.
Carreras, C. 2005: “Oliva 3”, Roman Amphorae: a digital resource, University of Southampton.
Carreras, C. y Funari, P. A. 1998: Britannia y el Mediterráneo: estudios sobre el abastecimiento de aceite bético y africano en Britannia (Instrumenta 5), Barcelona.
Casabán, J. L., Sáez, M., Sáez, A., Pidal, S. y Bermabeu, P.: “Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarjó, Valencia)”, III Jornades d’Arqueologia de València i Castelló, Valencia, 65-75.
Ciotola, Picciola, S., Valenzani, R. S. y Volpe, R. 1989: “Roma: tre contesti. 1. Via Nova-Clivo Palatino. 2. Crypta Balbi. 3. Via Sacra-Via Nova”, Anfore romane e storia economica: un decennio di ricerche, (Coll. École Française de Rome, 114), Roma, 604-609.
Contino, A. D’Alessandro, L., Luccerini, F., Mastrodonato, V. y Tanganelli, R. 2013: “Anfore Dressel 2-4 «Tarraconensi» a Roma: ricerche epigrafiche dal sito del Nuovo Mercato Testaccio. Dati preliminari”, Bernal, D., Juan, L. C., Bustamante, M., Díaz, J. J., Sáez, A. M. (eds.), Hornos, Talleres y Focos de Producción Alfarera en Hispania, vol. 2, Cádiz, 333-350.
Corell, J. 1999: Inscripcions romanes d’Ilici, Lucentum, Allon, Dianium i els seus territoris, Valencia.
Corell, J. 2002: Inscripcions romanes del País Valencià, Valencia.
Enguix, R. y Aranegui, C. 1977: Taller de ánforas romanas de Oliva (Valencia). Valencia, (Serie de Trabajos Varios del SIP nº 54), Valencia.
Escrivà, V., Martínez, C. y Vidal, X. 2001: “Edetakai Leiria. La ciutat romana d’Edeta de l’època romana a l’antiguitat tardana”, Lauro, 9, 11-91.
Fernández, A. y Gisbert, J. A. 1992: “Investigaciones arqueológicas subaquáticas en las costas de Dénia. 1985-1989”, Actes del Ill Congrés d’Estudis de la Marina Alta, Dénia, 79-88.
Frías, C. 2010: El poblamiento rural de Dianium, Lucentum, Ilici y la ciudad romana de la Vila Joiosa (siglos II a.C.-VII d.C.). Bases para su estudio, Alicante.
García-Gelabert, Mª P. 1999: “La villa rústica de Catarroja (Valencia): planteamiento de su funcionalidad”, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 20, 253-266.
García-Gelabert, Mª P. 2005: “Fabricación de cerámica en la villa rústica romana de Catarroja”, J. Coll y P. Espona (coord.) Recientes investigaciones sobre producción cerámica en Hispania, Valencia, 43-59.
García-Gelabert, Mª P. y Talavera, J. 2009: “La “villa rustica” romana de Catarroja: aportaciones a la “pars rustica” derivadas de la campaña de campo”, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 27, 155-181.
Gavini, V. F. 2013: “Il relitto “E” del Mariposa (Alghero)”, Erentzias 1, 235-244.
Gisbert, J. A. 1986: “Dianium”, Arqueología en Alicante, 1976-1986, Alicante, 25-27.
Gisbert, J. A. 1987: “La producció de ví al territorio de Dianium durant l’Alt Imperi: el taller d’àmfores de la vil.la romana de l’Almadrava (Setla-Mirarosa-Miraflor)”, El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental, Badalona, 103-118.
Gisbert, J. A. 1991 “El alfar romano de l’Almadrava (Setla-Mirarosa-Miraflor) y la producción de ánforas en el territorio de Dianium”, Saguntum i el mar, 114-116.
Gisbert, J. A. 1999: “Àmfores i vi al territorium de Dianium (Dénia): Dades per a la sistematització de la producció amforal al País Valencià”, El Vi a l’antiguitat: economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. II Col.loqui Internacional d’Arqueologia Romana, 383-417.
Gisbert, J. A. 2003: “El territorium de Dianium –Denia- en el Alto Imperio. La marina alta: producción agrícola y poblamiento”, Las ciudades y los campos de Alicante en época romana, Canelobre, 48, 121-143.
Gisbert, J. A. 2008: “La difusió de les ámfores de la tarraconense a les zones perifèriques de l’imperi. L’altra perifèria”, A. López y X. Aquilué (coord.), La producció i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch, Barcelona, 383-400.
Gisbert, J. A. 2009: “Vi tarraconense al País Valencià. Una mirada des dels forns d’àmfores, arqueologia de les vil.les i derelictes de la costa de Dianium (Dénia)”, M. Prevosti y A. Martín (coords) El vi tarraconense i laietà: ahir i avui, 125-150.
Gisbert, J. A. 2013: “El vino y el aceite en el comercio de alimentos”, I. Aguilar Civera, J. Ferrer Marsal (coords.) El comercio y la cultura del mar: Alicante, puerta del Mediterráneo, Valencia, 309-321.
Gómez, C. y Guerin, P. 1994: “Testimonios de la producción vinícola arcaica en L’Alt de Benimaquía (Denia)”, Iberos y griegos, lecturas desde la diversidad, Huelva Arqueológica, 13 (2), 9-31.
Gómez, C. y Guerin, P. 1995: “Los lagares del Alt de benimaquia (Denia): en los inicios del vino ibérico”, S. Celestino (ed.), Arqueología del vino. Los orígenes del vino en Occidente, Jerez de la Frontera, 243-270.
Hortelano, I. 1999: “Memoria de la intervención arqueológica en terrenos anejos a la estación de FFGV de Castelló de la Ribera”, Memorias Arqueológicas y Paleontológicas de la Comunidad Valenciana, Valencia.
Huguet, E. 2009: “Material cerámico de la villa romana de La Vallaeta M15.3”, ARSE, 43, 63-159.
Jiménez, J. L., Aranegui, C. y Burriel, J. M. 2013: “La definición territorial del triángulo Saguntum - Valentia - Edeta: estado de la cuestión”, Paysages ruraux et territoires dans les cités de l’occident romain: Gallia et Hispania, Montpellier, 109-119.
Laubenheimer, F. y Gisbert, J. A. 2001: “La standardisation des amphores Gauloise 4, des ateliers de Narbonnaise à la production de Denia”, Vingt ans de recherches à Sallèles d’Aude, 33-50.
Laubenheimer, F. y Marlière, E. 2010: Échanges et vie économique dans le Nord-Ouest des Gaules. Le témoignage des amphores du IIe siècle avant J.-C. au IVe siècle après J.-C., Paris.
Liou, B. 1993: “Inscriptions peintes sur amphores de Narbonne (Port-la-Nautique)”, Archaeonautica, 11 (1), 131-148.
Liou, B. 1998: “Inscriptions peintes sur amphores de Narbonne (Port-la-Nautique, Aude). III”, Revue archéologique de Narbonnaise, 31, 91-102.
López, A. y Martín, A. 2008: “Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya”, A. López y X. Aquilué (coord.), La producció i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch, Barcelona, 33-94.
Mantilla, A. 1986: “Las ánforas de época romana en Saguntum”, Arse, 21, 565-586.
Mantilla, A. 1987-1988: “Marcas y ánforas romanas encontradas en Saguntum”, Saguntum, 21, 379-416.
Mariotti, E. Messineo G. y Carrara, M. 2001: “Il Casale di Santa Maria in via Lata e la cisterna romana”, G. Gaetano (a cura di.), Ad gallinas albas - Villa di Livia, Roma, 151-200.
Márquez, J. C. 1999: El comercio romano en el Portus Ilicitanus, Alicante.
Márquez, J. C. 2001: El comercio de alimentos en el litoral oriental de la Península Ibérica durante el Alto Imperio Romano, Tesis Doctoral, Universidad de Alicante.
Márquez, J. C. y Molina, J. 2005: Del “Hiberus a Carthago Nova”: comercio de alimentos y epigrafía anfórica grecolatina (Instrumenta 18), Barcelona.
Mastino, A., Spanu, P. G. y Zucca, R. 2005: Mare Sardum: merci, mercati e scambi marittimi della Sardegna antica (Collana del Dipartimento di storia dell’Università degli studi di Sassari 26), Roma.
Mateo, D. 2016: Comercio anfórico y relaciones mercantiles en Hispania Ulterior (ss. II a. C.-II d.C.) (Instrumenta 52). Barcelona.
Mateo, D. 2015: Caracterización de pastas cerámicas procedentes de ánforas púnicas y romanas, Alicante. http://hdl.handle.net/10045/46688
Mateo, D. 2014: El comercio en Hispania Ulterior durante los siglos II a. C. y II d. C. Tráfico anfórico y relaciones mercantiles, Tesis Doctoral, Universidad de Alicante.
Mateo, D. y Molina, J. 2016: “Archaeological Quantification of Pottery. Rims Count Adjusted with Modulus of Rupture (MR)”, Archaeometry, 58 (2), pp. 333-346, doi: 10.1111/arcm.12171.
Mateo, D. y Molina, J. 2012a: “Dressel 2-4 (Tarraconensis central coastal area)”, Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo (amphorae.icac.cat), 27 Junio 2012.
Mateo, D. y Molina, J. 2012b: “Oliva 3 (Tarraconensis central coastal area)”, Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo (amphorae.icac.cat), 27 Junio 2012.
Mateo, D. y Molina, J. 2012c: “Gauloise 4 (Tarraconensis central coastal area)”, Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo (amphorae.icac.cat), 27 Junio 2012.
Mateo, D. y Molina, J. 2012d: “Almadrava IV (Tarraconensis central coastal area)”, Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo (amphorae.icac.cat), 27 Junio 2012.
Mesquida, M. y Villarroel, J. J. 2003: El horno romano de Paterna, Paterna.
Molina, J. 1995: Relaciones centro-periferia. El comercio entre Italia e Hispania Ulterior en la época tardorrepublicana. Tesis doctoral. Universidad de Alicante.
Molina, J. 1997: La dinámica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior (siglos II a. C.- II d. C.), Alicante.
Molina, J. y Mateo, D. 2018: “The Roman Amphorae Average Capacity (AC)”, Oxford Journal of Archaeology, 37 (3), 299-311.
Moscardó, E. 2008: “El poblamiento rural romano en el territorio norte de Dianium. La comarca de la Safor-Valldigna (Valencia)”, Saguntum, 40, 177-192.
Revilla, V. 1995: Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a. C.-III d. C.) (Cuadernos de Arqueología Estaquirot, 8), Barcelona.
Ribera, A. 1982: Las ánforas prerromanas valencianas (fenicias, ibéricas y púnicas) (Trabajos Varios del SIP nº 73), Valencia.
Rouquette, D. 2000: “A propos de la diffusion des amphores de Sagonte”. Instrumentum, 11, 31-32.
Sciallano, M. y Liou, B. 1985: Les épaves de Tarraconaise à chargement d’amphores Dressel 2-4 (Archaeonautica, 5), París.
Vidal, R. 2010: “El forn terriser romà de l’avinguda de les Hortes de Xaló”, La memòria del nostre passat, Xaló, 39-52.
Williams, D. F. 1995: “A petrological note on the amphorae fabrics of the territory of Tarragona and along the eastern seaboard of Spain”, A Roman provincial capital and its hinterland. The survey of the territory of Tarragona, Spain, 1985-1990. (Journal of Roman Archaeology supplementary series, 15), 304-310.